Thursday, November 22, 2007

Bourdieu, los chinos y las siete vidas del hombre

Recordaba esta tarde como en la cultura china las personas no tienen un nombre propio sino varios durante la vida. Al nacer reciben un nombre que tiene que ver con la época del año en que vienen al mundo o con alguna característica del bebé. Su nombre cambia varias veces a lo largo de la vida dependiendo de su transición a la vida adulta, de su trabajo, de su salud.
Esto es algo anecdótico pero que expresa una determinada forma de contemplar la vida de un individuo como algo que se transforma, que muta y se adapta.
En nuestra cultura occidental una persona tiene el mismo nombre desde que nace (o incluso desde antes) hasta que muere. Ello expresa también una unidad de la vida, del alma de un individuo.
Ya Bourdieu se dio cuenta de que una persona, a lo largo de su vida, puede ser muchas personas diferentes dependiendo del contexto, de la edad, de las circunstancias. El sociólogo francés denunciaba la falsedad de las biografías que muestran una persona coherente que sigue una línea marcada a lo largo de toda su vida. El creía que una persona necesariamente se contradecía, se transformaba a lo largo de la vida. Defendía que incluso las personas que nos rodean pueden hacernos cambiar de actitud, de tono de voz, de gestos... De “habitus” en definitiva.
Una persona no es una superficie plana y estable sino que asemeja más un caleidoscopio en el cuál la posición del objeto transforma la luz y la imagen que transmite en cada momento.

En nuestra cultura todavía rechazamos las siete (o más) vidas que una vida puede contener. Un "Yo" puede contener un "yo estudiante" diferente del "yo padre", del "yo lector", del "yo viajero" que a su vez no tiene por qué parecerse al "yo urbanita barcelonés".
Nos asustan las mil caras que podemos mostrar, las diversas personas que podemos tener. Nos sorprenden las diversas máscaras que podemos tomar. Otras culturas lo tienen asumido como algo natural. Quizás debamos aprender y aplicar esta lección al estudio de nuestra historia y de nuestra cultura.

Posted by Alfons at 00:33:48 | Permanent Link | Comments (1) |

Friday, November 16, 2007

Juristes per la memòria democràtica

Ahir va començar a funcionar la pàgina web dels i de les juristes per la memòria democràtica. La iniciativa l’han impulsa l’ex-fiscal Jiménez Villarejo i la professora de Palma de Mallorca Margalida Capellà.


Busca promoure la implicació dels juristes en la defensa de la memòria democràtica del país i en l’ús del nou marc legal per defensar els drets de repressaliats del Franquisme, exhumar les fosses comunes, netejar de símbols franquistes els carrers, etc.

La iniciativa intenta en definitiva superar l’amnèsia que es va instal·lar amb la transició i promoure el debat i la mobilització entre els juristes. Espero que tingui molt d'èxit i que aviat no es pugui dir més que els juristes estem al marge dels moviments de recuperació de la memòria.
Posted by Alfons at 14:29:38 | Permanent Link | Comments (1) |

Wednesday, November 14, 2007

Lars Forssell (1928-2007)

Hoy he conocido la muerte, en julio de este año, de Lars Forssell. La noticia me ha emocionado: Forssell es uno  de los poetas y dramaturgos escandinavos más importantes. Pero fue también mi poeta sueco de cabecera, el que me acompañó durante mis periplos en Escandinavia, el que me animó a conocer el sueco más allá de los registros coloquiales del dialecto de Finlandia..

Forssell tiene una poesía bellísima, en ocasiones cruda y que expresa una filosofía pesimista, existencialista diría. Lo increíble de él es quizás la belleza con la que expresa su visión negra de la vida:

“La luz es tan sólo el blanco de los ojos de la oscuridad.
Pero al final son las negras pupilas las que ven”

Forssell fue un poeta comprometido con su tiempo. Crítico con aspectos de la sociedad sueca, una sociedad de bienestar y derechos humanos fundamentada en la industria armamentística y en la explotación de los países del sur

“Conoces el país dónde los los cañones florecen
y esparcen su polen por todo el mundo?
La guerra fructifica y sale de sus frutos,
En cálices sangrantes por todo el mundo,
Amapolas como granadas?
Conoces el país? Conoces ese país?”

Por cierto: Forssell escribió en los sesenta un poema demoledor atacando a los gobiernos europeos que negociaban y comerciaban con España ignorando la falta de libertades y de democracia.

Y me he enterado de su desaparición con cuatro meses de retraso. Triste. Supongo que ello tiene que con que apenas haya obra suya traducida al catalán o al castellano.

Esperemos que alguna editorial se anime a difundir la obra del poeta sueco en nuestro país.
Posted by Alfons at 17:06:55 | Permanent Link | Comments (0) |

Sunday, November 11, 2007

Llei de memòria: un punt de partida


El Congrés ha aprovat ja la tant esperada Llei de Memòria històrica.

És una llei poruga, molt tèbia i que ha decebut moltes expectatives: no anul·la les sentències del Franquisme, no esborra les taques franquistes del nostre ordenament. Això implicarà que les famílies hauran de tornar a recórrer al recurs de revisió davant el Suprem i que, amb tota seguretat, aquest Tribunal tornarà a respondre que les setnències són legals.

La llei tampoc obliga l'Estat a finançar l'exhumació de cadàvers dels assassinats en massa del Franquisme. Tampoc condemna el Franquisme de la forma que qualsevol dictadura es mereix.

Fins i tot al títol mostra la llei la seva timidesa: “Ley por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas en favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura”. Sembla que a tota costa vulgui amagar els termes "memòria democràtica" o "condemna del Franquisme".


És, per tant, una llei que neix coixa, que no compleix les expectatives de les entitats memorialistes ni dels col·lectius de  familiars de víctimes del Franquisme. És una llei molt menys ambiciosa que la llei catalana del memorial democràtic.

Però no podem quedar-nos amb aquesta decepció i resignació. Hem de prendre aquesta llei no com a punt d'arribada sinó com a punt de partida.

Recentment, al col·loqui sobre memòria democràtica organitzat per la Associació Catalana de Juristes Demòcrates, l’Antonio Doñate feia una crida als juristes per a posar-se a treballar amb aquestes noves normes per tal de lluitar per l’anul·lació de condemes franqusites, per analitzar les conseqüències de tot tipus que se’n derivin del nou marc legal.
Cridava a defensar la memòria democràtica i els drets dels repressaliats. Si no ho fem, deia, algú ens podrà demanar responsabilitats polítiques i morals en el futur per la nostra inactivitat en la lluita pels drets humans.

Comparteixo totalment la reflexió del Magistrat Doñate: sóc molt crític amb aquesta llei però hem d’aparcar la decepció i intentar treballar des de la nostra condició de juristes per la memòria democràtica del nostre país i pels drets dels que van lluitar per la democràcia. És un imperatiu moral però també polític i jurídic.
Posted by Alfons at 17:23:54 | Permanent Link | Comments (1) |

Friday, November 02, 2007

Adopcions a l'Àfrica i política

El fet que hi hagi organitzacions no governamentals que s'atreveixin a portar il·legalment nens africans a Europa per la seva adopció demsotra que la mentalitat dels europeus continua essent colonialista.
Evidentment la infància a Àfrica no és fàcil. Pot ser terrible. Però això no ens converteix pas en salvadors de nens amb patent de cors per a decidir el seu futur. Probablement la intenció del visionari president de "L'Arche de Zoé" no era dolenta. Però això no l'excusa.
Una cosa diferent és el vessant polític del cas: en aquests moments es dóna una lluita pel poder en la zona de Darfur entre països occidentals i països musulmans. Desacreditant els occidentals i les ONGs europees el govern txadià està guanyant punts amb els països musulmans.
Per cert, el cas dels 103 nens txadians, no us recorda el de l'agència d'adopació de Sabadell que va intentar una operació semblant al Congo? Què se n'ha fet dels responsables d'aquella agència i dels seus avaladors polítics a Sabadell i a la Generalitat? Què se n'ha fet dels polítics que van acusar l'ambaixador a Kinshasa i van fer el ridícul dient que si l'havien enviat a Washington era perquè alguna cosa havia fet malament?

Posted by Alfons at 21:38:48 | Permanent Link | Comments (1) |