Thursday, February 22, 2007

Ni al Principal ni enlloc: la seguretat a la feina no és cap broma

Provoca tristesa que hi hagi ciutadanes que frivolitzin sobre un tema tan important i malauradament de tan tràgica actualitat com és la seguretat laboral. Però quan els que menyspreen aquest tema, o se'n riuen obertament, són els representants polítics, la tristesa es transforma en indignació.  Tot lloc de treball ha de comptar amb un pla de seguretat, un pla d’emergència i d'evacuació i un pla de riscos laborals, sigui una obra, una fàbrica, un comerç... o un teatre. En aquest últim cas està en joc no només la seguretat dels espectadors sinó la dels treballadors del teatre. Doncs el teatre Principal no té encara tots els preceptes legals que afecten a la seguretat aprovats. L'Isidre Soler, que, agradi o no, professionalment és un expert en temes de seguretat, va demanar a l’alcalde  si tots els plans que afecten a la seguretat i evacuació del Principal estaven aprovats i que si no era així, que no s’obrís el teatre de forma cautelar. Va defensar senzillament els drets bàsics dels treballadors que intervenen en el Principal i els dels espectadors i ho féu arran d'una denúncia, no presentada per l'Entesa sinó de la Junta de Personal. Davant d'això l'Equip de Govern va preparar una "performance" al Principal insultant i desqualificant l'Entesa i intentant ocultar la veritat ja reconeguda per algun dels seus membres: que la documentació legal necessària perquè un  teatre pugui funcionar segur pel públic i pels treballadors era incompleta en el cas del Principal i que, per tant, s'incomplia la normativa de seguretat laboral. Una normativa, per cert, que no ha aprovat l'Entesa per Sabadell sinó el Parlament espanyol. Equip de Govern ha menyspreat la normativa de seguretat en el treball i també els que ens prenem seriosament la seguretat no només nostra com espectadors, sinó la dels treballadors i treballadores: aquelles persones que fan possible que es pugui alçar el teló a cada funció i que es mereixen el màxim respecte. Amb el grau tan elevat de sinistralitat laboral que es dóna al nostre país, els polítics socialistes farien bé d'intentar donar exemple als empresaris i als ciutadans i, com administració ser els primers en acomplir el què exigeix als administrats. En  cap cas haurien de frivolitzar sobre aquest tema. Alfons AragonesesMembre de l’Entesa

 

Posted by Alfons at 22:42:18 | Permanent Link | Comments (0) |

Monday, February 19, 2007

Fem tembé la història de la nostra infàmia

Guinea Equatorial fou l’única colònia africana d'Espanya i és avui en dia l'únic país de l'Àfrica negra de parla castellana. Tot i això, la desconeixença que hi ha a l'antiga metròpoli sobre sobre aquell territori és enorme.

Curiosament les referències que es fan des d'Espanya a Guinea Equatorial se centren en la manca de democràcia. Certament el règim de Teodoro Obiang vulnera drets fonamentals i el pluralisme polític. 

La situació de les llibertats a Guinea s’explica sens dubte per diferents factors: l’estructura familiar i ètnica del país, la composició de les èlits polítiques... Però també el fet que els espanyols, durant la colonització, hi mostressin el seu costat més autoritari i antidemocràtic devia jugar una funció en la conformació del règim actual.

La colonització constituí el negatiu de la democràcia. Durant els 200 anys de domini espanyol aquell petit territori no conegué cap institució representativa, cap respecte als drets i llibertats. Fins i tot en els períodes democràtics a la metròpoli, el de la Constitució de 1869 i el de la II República, els territoris guineans vivien en un estat d’excepció permanent i amb una discriminació total de la població negra. Els indígenes eren considerats jurídicament com menors d’edat, sense drets ni capacitat d'obrar per ells mateixos. Els abusos dels funcionaris i comerciants eren constants, com quedà ben documentat a les revistes de l’època i als arxius judicials.

Aquesta vulneració de drets i llibertats i aquesta subversió dels principis democràtics es justificaven pels interessos econòmics de la Nació als territoris del Golf de Guinea. I no podem oblidar que foren les empreses catalanes de la fusta i del cacau les que més interès tingueren en l’explotació de les riqueses de Guinea i les que més recolzaven aquest estat de coses.

 

En aquests temps de recuperació de la memòria històrica del nostre país hem de tenir cura de treballar no només per recordar la nostra història més honorable, la de la lluita anti-franquista i per les llibertats. També és responsabilitat nostra recordar les pàgines infames de la nostra història col·lectiva. I la de la colonització a Guinea n’és una encara oberta
Posted by Alfons at 12:42:43 | Permanent Link | Comments (0) |

Monday, February 12, 2007

El Principal

 Todo indica que el teatro Principal se convertirá en un fetiche, en un icono que simbolizará mejor que nada el paso del PSOE por la alcaldía de Sabadell.La primera legislatura Bustos se abría con el anuncio de reforma del Teatro. Se colocaba la primera piedra de las obras como si fuese Manuel Bustos, el Nuevo Adán, quien lo construía y no quien lo reformaba. Las obras se han alargado siete años, se ha superado con creces el presupuesto inicial. La reforma había de adaptar la sala a las necesidades del siglo XXI pero ha resultado ser una reconstrucción kitsch y hortera del teatro original sin dar entrada a elementos de arquitectura o decoración contemporáneas. Ni siquiera se han adaptado los asientos con visibilidad reducida!

Dicen las malas lenguas que el Alcalde corrigió en numerosas ocasiones la decoración propuesta cambiando modernísimas lámparas por arañas rococó de palacio de Sissí.

En definitiva una reforma paleta, provinciana y cara.Estamos delante de otro fiasco, otro capricho del Alcalde que hemos pagado entre todos y que tendrá que corregir el gobierno que salga de las urnas en mayo.
Posted by Alfons at 11:46:21 | Permanent Link | Comments (1) |