El bloc de l'Alfons

S´ha escrit molt sobre la recent apagada. No hi era i no la vaig viure directament. Pero potser haura estat quelcom de  positiu si serveix per a que ens despertem de la nostra desgana i ensopiment col.lectiusi comencem a reclamar canvis.

Que les infrastructures energetiques estan desfasades a Catalunya ho denuncien des de fa anys associacions veinals i organitzacions de consumidors. Les administracions no han fet res. Ara aquest tema surt a la llum publica (quin joc de paraules, ha, ha) i el Govern catala li dona les culpes a les electriques i al Govern central.

Senyors gestors de la cosa publica catalana: que no s´han passejat mai pels barris de les nostres ciutats on pengen cables electrics sense proteccio, on hi ha generadors antiquats i on hi ha apagades sovint?? Perque qualsevol que hagi passejat per Ca n´Oriac o pel centre de Sabadell ho ha pogut comprovar. 

Ja esta be que es reclamin millores a les electriques o a Madrid. Pero no calia esperar aquesta apagada per fer-ho. Calia viure la realitat, escoltar la gent i el teixit associatiu i posar-se mans a l´obra.

Menys Woody Allen i mes treballar per modernitzar aquest pais.  

Ich packe ein. Ich müss zurück nach Frankfurt. Die Erinnerungen von dieser Stadt kommen mir in meinen Kopf. Erinnerungen von Spaziergänge an der Spree, vor dem Bodemuseum, Erinnerungen von Abende und Nächte zwischen Mitte und Prenzlauerberg, Bars, Cafés... .

Jetzt geht es nach Frankfurt am Main. Mission Berlin ist zu Ende.

Sóc a Berlín novament. Aquesta vegada pel congrés anual de la Law & Society Association 3000 participants, 650 panels, des de la filosofia del dret a la sociologia de les professions jurídiques, des de Luhmann fins Bourdieu passant per la sociologia americana, participants sobretot dels EUA però també asiàtics, africans, europeus... Una experiència global.

Demà hi ha una taula rodona sobre l'esquerra i la construcció europea. Es tractarà l'exigència dels moviments i partits d'esquerra de cosntruir una Europa social d'acabar amb la fal·làcia de que Europa la construeix el mercat i que s'han de deixar les qüestions socials als Estats.

Tot això a la capital Berlín.

 No nos engañemos: no estamos delante de un episodio más del "cachondeíto" nacional, de "una gracia más de los del Jueves", de un material para hacer unos chistes de bar.

El secuestro de "El Jueves" por supuestas injurias a la Corona (que ya tiene inri que exista este delito en una democracia) es un ataque contra uno de los derechos fundamentales de nuestra Constitución (esa que tanto dicen defender).

Nuestra democracia hoy es más débil. Nuestros derechos más menoscabados. La sociedad no debe quedar impasible.

Aquest és l'"sky line" de la meva estimada ciutat de Frankfurt. Ciutat jueva, poble petit, metròpoli europea, centre comercial de la RFA, conjunt de barris on la gent se saluda, Mainhattan... Totes aquestes cares té Frankfurt am Main

Avui he llegit un interessant article sobre el codi civil europeu de Ugo Mattei, gran comparatista i privatista d´esquerressobre el projecte d´elaboracio d´un codicivil europeu.

Mattei es queixa que, mentre es dona un gran debat sobre la Constitucio europea i la Carta europea de drets, ningu no parla del codi civil. La Comissio europeaha tancat el debat dient que es tracte d´un tema tecnic. Ha nomenat un grup de treball que, en un any, lliurara un projecte de codi civil europeu. SI s´aprova, tindriem una norma juridica molt important pels ciutadans elaborada per tecnics i sense legitimitat democratica

Pero el codi civil europeu es, com afirma Mattei, una veritable constitucio economica d´Europa. Es (sera) Una norma de gran transcendencia que no nomes afecta als empresaris  sino a tots els ciutadans i ciutadanes.  Aixo mereix que sigui elaborat amb tranparencia i participacio. Pero nomes unes quantes veus reclamen un debat obert sobre el tema iq ue el projecte de codi surti dels despatxos al carrer.

Les regles tecniques del dret no son mai neutres ideologicament; sempre responen a uns interessos. I per aixo la ciutadania hauria de poder pronunciar-se sobre aquesta norma. La tecnocracia no es quelcom d´inofensiu. Significa la resolucio dels problemes dels ciutadans per persones alienes als seus interessos i sense cap legitimitat.

Per aixo, com afirma Mattei, tots hauriem de demanar un proces d´elaboracio d´aquesta norma, i d´altres tambe, plenament democratic. 

Ja porto varis dies d´intens treball sobre el dret del Franquisme. Temps suficient per adonar-me de la immensitat del tema.

No podem limitar l´estudi del dret franquista a les lleis del moviment o al Fuero del Trabajo. Ni tan sols n´hi ha prou amb les lleis penals o administratives. La dictadura va impregnar i pervertir TOT el dret. Per tant dret del Franquisme es tot el dret vigent, produit, aplicat o modificat, entre 1939 i 1978.
Aquesta postura te l´avantatge, entre d´altres, de´evitar que les categories juridiques ens empresonin.

Per exemple: les normes que establien les festes laborals semblen neutres. No semblen franquistes. Pero en realitat podien servir per organitzar el control de la societat a partir de l´absencia o presencia dels treballadors a les celebracions de San Isidro o San Jose Obrero.

El dret privat tambe sembla neutre i impermeable a una dictadura. En realitat constitueix la constitucio economica d´una societat i, per tant, te una forta carrega politica.

El dret laboral serveix per protegir el treballador. Pero en mans de Jutges franquistes va servir per reprimir-los. 

Fins i tot el dret roma es va utilitzar per transmetre ideologia.

En definitiva: no ens deixem enganyar per les aparences. Hem d´estudiar el Franquisme a totes les disciplines, a totes les normes. Perque es va manifestar a tot arreu.

Ja soc a Frankfurt am Main! Estare varis mesos a la que va ser la meva ciutat per quatre anys (per tant disculpeu els accents o les enyes que puguin mancar).

Aquesta ciutat la sento com meva. Tanmateix esta canviada; mes caos, mes color, mes desordre... Pero es cert que potser es degut a la manifestacio neonazi d´avui i la conseqüent desplegament policial (8000 agents) i de contramanifestants (10000).

Frankfurt esta viva, esta verda, per tot arreu es respira cultura en forma d´opera, museus, teatre... populars. Perque a diferencia del nostre pais, anar a l´opera no es cap luxe aqui.

En fi: massa coses per nomes un dia.